poder

beforeafter

La Coronació d’Ermessenda (o divuit elefants embadalits amb les varius d’un ratolí).

 

Només Ermessenda, la nostra primera reina, era digne de la gran corona. La corona del poder absolut, inapel·lable, atorgada per la dona-ocell. Un poder infinitament més gran que el que s'amagava dins la musculatura de valents guerrers, sota l'esmolat tall d'espases d'acer trempat o dins les bales de canons de ferro pesats com una muntanya....

El poder d'Ermessenda era el d'una dona intel·ligent, astuta i digne, que nascuda a Carcassona es convertí en senyora dels comtats de Girona i per extensió de la plana de l'Empordà i amb ella de la màgica platja que uneix per sempre el riu i el mar... la platja de la Pletera, entre Pals i l'Estartit. I d'ella eren, com a senyora absoluta d'aquestes terres, tots els cargols del temps que aquí s’hi troben.

Guerres guanyades sense sortir del seu castell, favors papals que representaven victòries sobre els seus enemics, intercanvis de terres i insultants quantitats de diners.... tot ho aconseguia Ermessenda a canvi de donar alguns cargols de la Pletera, cargols del Temps que en tanta abundància tenia. I tot, absolutament tot el que ella els demanava, li ho donaven els reis, papes, nobles i senyors feudals de fa mil anys. Tot per tornar a ser joves, per recuperar l'erecció dels seus flàccids membres virils, per recuperar la força dels seus muscles atrofiats, per tornar a sentir la fiblada de l'amor, per tenir de nou la pell de seda, ni taques ni arrugues, pits turgents i ferms, els ventres plans i ovaris fèrtils, per recuperar la llum als ulls i la força al braç...

Dalt del seu cavall blanc, durant la coronació, rep a la seva mà un cargol del Temps. La seva capa, de color vermell carmesí, porta escrita i brodada en fil d'or la recepta de la magistral i excelsa botifarra dolça, el plat per excel·lència entre tots els plats del món.

Mentre divuit elefants voladors, embadalits amb les varius d'un ratolí, volen al seu voltant en perfectes i harmòniques formacions. En un d'aquests batiscafos voladors, Hereu quan era petit, equipat amb un "gorro d'aviador vermell" comanda una quadrilla d'elefants-batiscafo en formació. Amb els ulls humits pel vent, feliç i maldestre com un aprenent d'ocell...

Qui són aquests elefants? Perquè hi són? Elefants que ballen al voltant d'Ermessenda, inconscients del gran poder que tenen car fins i tot un petit ratolí pot espantar-los. Només quan descobreixin la seva veritable força i en siguin conscients podran usar tota la seva energia interior i aquest dia descobriran el coratge que farà que puguin canviar el curs de la seva pròpia història.

El ratolí, l'embadalidor d'elefants, mesura amb un fotòmetre la llum de l'escena per fer una foto i immortalitzar la coronació des del seu plateret de llautó. Dins la seva columna, la seva condició d'ésser superior l'autoritza i obliga a ser portat per un ànec servidor.

Els notaris il·lustrats, dins els seus testos atemporals que desprenen una llum com de mel, però sense ser-ho, es disposen a fer les cròniques del succés. Estan aquí circumstancialment, per cobrir l'esdeveniment només, doncs altres éssers de l'espai-temps els esperen per aclamar les seves actuacions.

El guardià de les escales del cel, aprofita l'ocasió per robar una de les sabines, davant la indiferència dels homes-branca. Sense pantalons, evidenciant així la seva passivitat i la seva por, mai s'atreveixen a fer res. Porucs davant els fets que se'ls presenten, estan condemnats a no poder actuar mai. Una por perpètua, freda com el gel de l'Àrtic, els congela la pròpia determinació.

I el gran generador de somnis, amb les seves actuacions tan deplorables com efectives, fa presents a la seva reina. Dels seus abismes en surten petits peixets d'ulls inflats, fràgils portadors voladors dels somnis humans... Aquesta nit volaran fins al llit de la reina per arribar al seu front. I arribaran també fins als fronts de tots els humans. I quan dormin i sigui el moment, faran explotar els seus ulls de bombolla per generar els somnis que es convertiran en fantàstiques històries, malsons monstruosos o anècdotes intranscendents aprofitant la falta de consciència durant el son. L'endemà, alguns recordaran el que han somniat, privant-se amb el retorn de la consciència de noves fantasies fins que el generador de somnis els torni a visitar.

A la part superior esquerra de la composició, uns àngels sostenen una dona adormida: és la Llibertat que “despertarà” a la tercera pintura.